1. |
Reexistir
04:08
|
|||
Totes aquelles com tu i jo que busquen el terreny,
que desperts està amagat, que desperts voldríem trepitjar.
Escolta el nen plorar, la veu t’ho diu la fúria ho fa,
dins de tu ja es veu brillar el que serà el nou demà,
va creixent de dia i nit regnant tots els temors,
escolta els nens plorar, la veu t’ho dius la fúria ho fa.
Poder i glòria, sents en tu que vas massa ebri de joventut
aquesta dolça insurrecta al temps, indomable melancòlica
entonació d'hivern.
Pres i salvatge aixecat en armes, mentre sec espero la gran senyal
un moment on tot canviés, un moment que ja fos meu.
Ara és quan ens toca reapendre a estimar,
perdre la por al gran salt, si l'aire és nega a sortir violenta el raig de llum.
Delicada criatura que te son, calavera que respira ja no dorm.
Reexistir.
Ara és quan ens toca reapendre a estimar,
perdre la por al gran salt, si l'aire és nega a sortir violenta el raig de llum.
Delicada criatura que te son, calavera que respira ja no dorm.
Reexistir.
|
||||
2. |
Com el mar al riu
03:26
|
|||
Allà et trobes tu, plantat a la foscor
comença la partida entre tu i el teu nou jo.
Quan notes l’essència del que no hi es
brillen reflexes que tu has encès.
Has vist algun cop dins de la foscor
aquella humida olor de quan estàs sol?
Les llums s’han apagat, no pots escapar
per molt esforç que facis la funció ha començat.
Tinc la sort de no estar sol
porto a l’espatlla un dimoni fet d’or
dins les parets que em fan de llar
nom manca res però quelcom ha marxat.
Ja no vec reflexe al mirall, em pesa la vida la norma ha canviat
Ja no vec reflexe al mirall, em pesa la norma la vida ha canviat.
I estic aquí, en ple furor
quan la llum de la lluna ja s’ha fos,
quan l’aire de les paraules ja no va enlloc
el fred de l’hivern ja no ve sol,
i vol congelar tota emoció.
Allà on estem, deixeu-nos pas
que venim amb pas ferm que venim per desenterrar
el costat salvatge, el costat viu
dóna’m temps com el mar al riu
el costat salvatge, el costat viu
dóna’m temps com el mar al riu
dóna’m temps.
Tinc la sort de no estar sol
porto a l’espatlla un dimoni fet d’or
dins les parets que em fan de llar
nom manca res però quelcom ha marxat.
Ja no vec reflexe al mirall, em pesa la vida la norma ha canviat
Ja no vec reflexe al mirall, em pesa la norma la vida ha canviat.
|
||||
3. |
Entre milers d'horts
04:03
|
|||
La teva mirada feroç que s’ha ofès
el teu puny en nom de l’amor és secret.
Poses venes on ferida no hi ha
deixes cicatrius d’espines al descobert,
I aquella rondalla fosca del record
fa vigília voluntària o malson,
i els teus peus que ja estan sagnant
no saben ni quin terra estan trepitjant.
Imaginan-te en el teu sol raconet,
on no caldria que escoltessis res més.
Quants crits per un poble sol i quant soroll per una sola flor
entre milers d'horts.
Fes d’un adéu un ja estic arribant
Fes d’un atac algú a qui abraçar
Fes dels teus plans un llenç on pintar
Fes del teu nom escalfor
Não chora
A nossa vida é feita mesmo para se aprender (Natiruts)
E agora
É hora de tentar se libertar, não vai doer
Deixe a energia do som te levar
A vibe positiva solta pelo ar
Quem sente com a alma
É capaz de amar
Tá sempre livre pra cantar
Uohoho, uohoho transformando toda a noite em amor
Entre milers d’horts
Fes d’un adéu un ja estic arribant
Fes d’un atac algú a qui abraçar
Fes dels teus plans un llenç on pintar
Fes del teu nom escalfor.
|
||||
4. |
Tu (Interludi)
02:42
|
|||
5. |
Nosaltres
03:54
|
|||
Sentir-se petit quan la gota està caient
i amb poesia pintem els cops que rebem
S’ens diu que la cadena no pesa tant, fem de la reixa un tros de metall.
S’ens diu que si estirem algú caurà, sóm la llum que guia en la obscuritat
Tothom ens mira però ningú veu, l'amor ens estaca en mig del camí.
Vivim al malson sense poder dormir, que fàcil seria volar.
Estem beneïts i busquem saber quants cops es neix,
ja que diem que sóm fills d'un desig quan no podem acabar amb ell.
I com ens bull la sang al veure aquell infant que esta plorant,
si hi ha cor hi ha raó de pes.
S’ens diu que la cadena no pesa tant, fem de la reixa un tros de metall.
S’ens diu que si estirem algú caurà, sóm la llum que guia en la obscuritat
Tothom ens mira però ningú veu, l'amor ens estaca en mig del camí.
Vivim al malson sense poder dormir, que fàcil seria volar.
|
||||
6. |
||||
Un dia mes un dia menys, a la meva pell l'essència del que no hi és.
Fumant la sort bevent el temps, jutjant la fé dels que es van perdent.
Crec que seré el que vull ser, si mai em quedo sol serà per no lluitar prou
Ah,
Dime lo que queda cuando pasa el tiempo,
amigos que se marchan y solo dejan momentos.
Hablo de la vida lo siento no creo en cuentos,
si caigo me levanto aunque no me queden intentos.
Vosotros que sabréis, estoy cantando sin motivo amigo tu dale al play
celebrando con los míos que aquí seguimos con vida
mirando siempre adelante aunque ya no queden salidas.
Tornar a aquells aires on era ma mare qui em cantava a la nit
I no l’angoixa d’un pobre noi que només busca fer camí.
Guanyant passat, perdent intents, tatuatges gravats a la meva ment.
Curar el temps cuidar la sort, que el demà sigui travessar aquests ponts.
Vull escoltar però parlo, sentir-me quan callo,
abraçar tota la seva escalfor.
Delimitant objectius, intentant fer bé les coses
tenint en compte el passat que fa que la terra ferma
es converteixi en basalt, però sóc jo qui controla la profunditat.
Contesta, respira, escolta, inspira, omple els batecs de vida
buida la ment de la ira, que hi ha molts dies amb somriures
que encara han d'arribar,
anima l'ànima dels altres fins a fer-la vibrar.
Tornar a aquells aires on era ma mare qui em cantava a la nit
I no l’angoixa d’un pobre noi que només busca fer camí.
I no tu monstre vestit de son surts només per tancar camins,
surt només per tancar camins.
|
||||
7. |
Conflicte de llum i vent
03:37
|
|||
El tentineig del cascavell fa veure al gat que pot fer de serp,
Es hora de recordar als que es creuen sants que aquest bosc no es pot mossegar.
Inspira i expira ja no pararan, estan envaint i venent l'espai.
No som la titella d'un gran tarat, és ansia pactada el poder és gas.
Ja hem comprès perquè no podrem, mai podrem ser savis ni reis,
ens és igual que ens pressioneu.
Ens faci bé o ens faci mal el nostre cant sonarà,
sentir el perdó dins la pell amb el pas del temps.
Ens porti al bé o ens faci mal l'odi no aguantarà,
per l'eco de l'espassa, l'amor i la paraula.
Com el descans que es té al somiar, petits tresors en forma de mirall,
sentir-se sol caminant cap a dalt, potser no cal pendre's-ho amb serietat.
La poesia del que ja no hi és diu que la vida es viure al moment,
Tot el dolor que ja ha cimentat s'ha de fer sorra i convertir en fang.
Ens faci bé o ens faci mal el nostre cant sonarà,
sentir el perdó dins la pell amb el pas del temps.
Ens porti al bé o ens faci mal l'odi no aguantarà,
per l'eco de l'espassa, l'amor i la paraula.
Amb el pas del temps no aguantarà.
Ens faci bé o ens faci mal el nostre cant sonarà,
sentir el perdó dins la pell amb el pas del temps.
Ens porti al bé o ens faci mal l'odi no aguantarà,
per l'eco de l'espassa, l'amor i la paraula.
|
||||
8. |
Coral (at) (Bonus Track)
03:50
|
|||
Campanas me están llenando la memoria de recuerdos,
que preciosos son y fugaz es su repicar
me levanto de la cama un día más y así leo el mar
Vuelvo a respirar, lejos cabalgar y llegar a ti, otra vez a ti.
Repicando y repicar, volver a andar
por aquel sendero que nos llevó al azar.
En un bar encuentro cenizas de lo que un día fui, un segundo en
esta sociedad que no tiene un, un lugar afín, al fín para mí
oh, cogeré aquel sendero, que alguien me dejo, me dejo elegir
para al fin volar, lejos cabalgar y llegar a ti, otra vez a ti.
Repicando y repicar, volver a andar
por aquel sendero que nos llevó al azar.
Seré aquel que una vez viste entre la multitud, despuntando como el sol
Seré aquel sol en un amanecer azul.
|
Streaming and Download help
If you like DGO Aparició en Vida, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp