1. |
Com el Mar al Riu
03:18
|
|||
|
Allà et trobes tu, plantat a la foscor
comença la partida entre tu i el teu nou jo.
Quan notes l’essència del que no hi es
brillen reflexes que tu has encès.
Has vist algun cop dins de la foscor
aquella humida olor de quan estàs sol?
Les llums s’han apagat, no pots escapar
per molt esforç que facis la funció ha començat.
Tinc la sort de no estar sol
porto a l’espatlla un dimoni fet d’or
dins les parets que em fan de llar
nom manca res però quelcom ha marxat.
Ja no vec reflexe al mirall, em pesa la vida la norma ha canviat
Ja no vec reflexe al mirall, em pesa la norma la vida ha canviat.
I estic aquí, en ple furor
quan la llum de la lluna ja s’ha fos,
quan l’aire de les paraules ja no va enlloc
el fred de l’hivern ja no ve sol,
i vol congelar tota emoció.
Allà on estem, deixeu-nos pas
que venim amb pas ferm que venim per desenterrar
el costat salvatge, el costat viu
dóna’m temps com el mar al riu
el costat salvatge, el costat viu
dóna’m temps com el mar al riu
dóna’m temps.
Tinc la sort de no estar sol
porto a l’espatlla un dimoni fet d’or
dins les parets que em fan de llar
nom manca res però quelcom ha marxat.
Ja no vec reflexe al mirall, em pesa la vida la norma ha canviat
Ja no vec reflexe al mirall, em pesa la norma la vida ha canviat
|
||||
2. |
Conflicte de Llum i Vent
03:37
|
|||
|
El tentineig del cascavell fa veure al gat que pot fer de serp,
Es hora de recordar als que es creuen sants que aquest bosc no es pot mossegar.
Inspira i expira ja no pararan, estan envaint i venent l'espai.
No som la titella d'un gran tarat, és ansia pactada el poder és gas.
Ja hem comprès perquè no podrem, mai podrem ser savis ni reis,
ens és igual que ens pressioneu.
Ens faci bé o ens faci mal el nostre cant sonarà,
sentir el perdó dins la pell amb el pas del temps.
Ens porti al bé o ens faci mal l'odi no aguantarà,
per l'eco de l'espassa, l'amor i la paraula.
Com el descans que es té al somiar, petits tresors en forma de mirall,
sentir-se sol caminant cap a dalt, potser no cal pendre's-ho amb serietat.
La poesia del que ja no hi és diu que la vida es viure al moment,
Tot el dolor que ja ha cimentat s'ha de fer sorra i convertir en fang.
Ens faci bé o ens faci mal el nostre cant sonarà,
sentir el perdó dins la pell amb el pas del temps.
Ens porti al bé o ens faci mal l'odi no aguantarà,
per l'eco de l'espassa, l'amor i la paraula.
Amb el pas del temps no aguantarà.
Ens faci bé o ens faci mal el nostre cant sonarà,
sentir el perdó dins la pell amb el pas del temps.
Ens porti al bé o ens faci mal l'odi no aguantarà,
per l'eco de l'espassa, l'amor i la paraula.
|
||||
3. |
La Gàbia
03:35
|
|||
|
Sentir, pensar, ets foc jo llum
tot el món pateix d’insomni dins la gàbia
no tinc opció, anhels, bastó
tot el món despulla somnis dins la gàbia.
Arriba aquell moment on és el present
qui et diu que hi ha una llum que brilla més que el sol,
i el nostre esforç serà com el roure resistint la pluja, resistint el vent.
Dos ulls creixent, avui ocell
pots renéixer de les cendres dins la gàbia
no és cap joc, jo vull volar
no viure la història oculta dins la gàbia.
Arriba aquell moment on és el present
qui et diu que hi ha una llum que brilla més que el sol,
i el nostre esforç serà com el roure resistint la pluja, resistint el vent, resistint el vent, resistint el vent, resistint el vent, resistint el vent.
|
||||
4. |
Entre Mil·lers d'Horts
04:43
|
|||
|
La teva mirada feroç que s’ha ofès
el teu puny en nom de l’amor és secret.
Poses venes on ferida no hi ha
deixes cicatrius d’espines al descobert,
I aquella rondalla fosca del record
fa vigília voluntària o malson,
i els teus peus que ja estan sagnant
no saben ni quin terra estan trepitjant.
Imaginan-te en el teu sol raconet,
on no caldria que escoltessis res més.
Quants crits per un poble sol i quant soroll per una sola flor
entre milers d'horts.
Fes d’un adéu un ja estic arribant
Fes d’un atac algú a qui abraçar
Fes dels teus plans un llenç on pintar
Fes del teu nom escalfor
Não chora
A nossa vida é feita mesmo para se aprender (Natiruts)
E agora
É hora de tentar se libertar, não vai doer
Deixe a energia do som te levar
A vibe positiva solta pelo ar
Quem sente com a alma
É capaz de amar
Tá sempre livre pra cantar
Uohoho, uohoho transformando toda a noite em amor
Entre milers d’horts
Fes d’un adéu un ja estic arribant
Fes d’un atac algú a qui abraçar
Fes dels teus plans un llenç on pintar
Fes del teu nom escalfor.
|
||||
5. |
||||
6. |
Reexistir
05:10
|
|||
|
Totes aquelles com tu i jo que busquen el terreny,
que desperts està amagat, que desperts voldríem trepitjar.
Escolta el nen plorar, la veu t’ho diu la fúria ho fa,
dins de tu ja es veu brillar el que serà el nou demà,
va creixent de dia i nit regnant tots els temors,
escolta els nens plorar, la veu t’ho dius la fúria ho fa.
Poder i glòria, sents en tu que vas massa ebri de joventut
aquesta dolça insurrecta al temps, indomable melancòlica
cançó d'hivern.
Pres i salvatge aixecat en armes, mentre sec espero la gran senyal
un moment on tot canviés.
Ara és quan ens toca reapendre a estimar,
perdre la por al gran salt, si l'aire és nega a sortir violenta el raig de llum.
Delicada criatura que te son, calavera que respira ja no dorm.
Reexistir.
Ara és quan ens toca reapendre a estimar,
perdre la por al gran salt, si l'aire és nega a sortir violenta el raig de llum.
Delicada criatura que te son, calavera que respira ja no dorm.
Reexistir.
|
||||
If you like DGO Aparició en Vida, you may also like:
Sorry I'm So Sensitive
by Bea Stewart
The second EP from Northern Irish singer-songwriter Bea Stewart runs from gentle folk to pillowy pop ballads, all perfectly executed.
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 19, 2024
go to album
Six and Forty-Six
by Riccardo La Foresta & James Ginzburg
Percussionist and sound artist Riccardo La Foresta joins musician and producer James Ginzburg for a fluid collaborative experiment.
go to album
The Room
by Fabiano do Nascimento & Sam Gendel
featured on Bandcamp Radio Jan 9, 2024
go to album
Stirring Americana set to acoustic arrangements and topped by the legendary Alice Gerrard’s lovely, world-wise voice.
go to album
Michelle Stodart’s folk music captures hope in melancholy, addressing the transformational aspects of the most challenging times.
go to album
